• Per Elisabeth SANCHO
• 08-04-2017

La vivenda familiar en el procedimient de divorci o separació de la parella

En un procediment de divorci o separació, ja sigui de mutu acord o contenciós,  un dels punts a tractar és sobre quina destinació se li dóna a l'habitatge familiar, assenyalant-se si es vendrà l'immoble a una tercera persona o si s'adjudicarà a un dels propietaris amb l'oportuna compensació a l'altre, o, per contra, a quin membre de la parella o cònjuge se li atribuirà l'ús de l'habitatge familiar i per tant gaudirà de la mateixa malgrat que continuï existint la copropietat respecte l'inmoble.

D'aquesta forma, els cònjuges o membres de la parella poden acordar què fer amb l'immoble que ha resultat ser l'habitatge familiar. Aquest acord haurà de plasmar-se  en un conveni regulador juntament amb els altres pactes que tractin sobre els altres efectes del divorci o de la ruptura de la parella.

Què succeeix si no existeix acord respecte de l'habitatge familiar?

En aquest cas, la legislació vigent estableix que serà el Jutge el qui haurà de decidir la destinació de l'habitatge familiar, sent que com a regla general i en el cas d'existir fills menors d'edat,  s'atribuirà l'ús de l'habitatge familiar al progenitor que tingui la guarda dels nens i durant el temps que duri aquesta guarda, és a dir, fins que aconsegueixin l'edat de 18 anys.

No obstant això l'anterior i com a excepció, l'autoritat judicial atribuirà l'ús de l'habitatge familiar al cònjuge o membre de la parella més necessitat en els següents supòsits:

- Si la guarda dels fills queda compartida entre tots dos progenitors.
- Si els cònjuges no tenen fills o aquests són majors d'edat.
- En el cas de correspondre-li l'ús de l'habitatge per raó de la guarda dels fills, és previsible que la necessitat del progenitor es perllongui després d'aconseguir els fills la majoria d'edat.

Així mateix i excepcionalment, cal puntualitzar que es podrà atribuir l'ús de l'habitatge a aquell cònjuge o membre de la parella més necessitat amb independència de qui ostenti la guarda dels menors.

En aquests últims suposats l'atribució de l'ús ha de fer-se amb caràcter temporal, havent-se d'indicar per tant el temps pel qual un dels cònjuges o membres de la parella gaudirà del domicili familiar, sent que al moment en què aquesta atribució de l'ús finalitzi, els propietaris podran realitzar les gestions pertinents per a la seva venda.

L'atribució de l'ús a favor d'un dels cònjuges o membres de la parella i dels fills comuns resulta una contribució en espècie a favor dels fills, circumstància que es tindrà en compte a l'hora de fixar la quantia en concepte de pensió d'aliments a favor dels menors.

Finalment cal esmentar que en un procediment contenciós  també pot succeir que  NO es fixi l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar a ningú dels membres de la parella si:

- El cònjuge que seria beneficiari de l'ús té mitjans econòmics suficients per cobrir la seva necessitat d'habitatge i la dels menors.
- Si el cònjuge que hauria de cedir l'ús de l'habitatge familiar pot assumir el pagament de la pensió d'aliments a favor dels fills i, si escau, de la prestació compensatòria a favor de la parella o esposa, en una quantia que cobreixi la necessitat d'habitatge d'aquests.

D'aquesta forma i de tot l'anterior, hem de concloure que l'habitatge familiar, ja sigui de lloguer o de propietat, resulta un dels focus que ha de ser resolt en un procediment de divorci o de ruptura a través del pacte entre les parts o mitjançant la decisió de l'autoritat judicial. La decisió que s'adopti dependrà de les circumstàncies que envoltin  al cas concret: guarda i custòdia dels menors, capacitat econòmica de les parts, altres habitatges de propietat, etc.,  tot això fa necessari que es compti amb un bon assessorament per a decidir adecuadament en funció de les circunstàncies personal dels membres de la parella.